D'usuari de l'Arxiu Museu de Ripoll a delegat de Cultura de la Generalitat / Miquel Sitjar i Serra
Sitjar i Serra, Miquel


En: Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès. Ripoll. 2009-2010 (2011) , p. 165-179 : il. (El Museu de Ripoll, revisitat. Dels inicis fins a la reobertura) 
Resums en català i anglès.

Miquel Sitjar i Serra comença la seva vida pública en el món de la cultura com a usuari de l'Arxiu Museu de Ripoll l'any 1985. Les vivències com a usuari, però també les responsabilitats públiques assumides fins a la reobertura del museu l'any 2011 li permeten tenir-ne una visió singular, i una molt forta preocupació pel seu futur. En aquestes pàgines es recorden i s'analitzen els darrers anys del senyor Eudald Graells, la crisi amb la parròquia i el Bisbat de Vic, la desorientació del món cultural ripollès, etc. L'article acaba amb una reflexió sobre el Pla de Museus i el lloc que ha d'ocupar el Museu Etnogràfic de Ripoll en el futur complicat dels museus catalans.

Retorn al museu / Jordi Remolins i Soldevila
Remolins i Soldevila, Jordi


En: Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès. Ripoll. 2009-2010 (2011) , p. 161-154 : il. (El Museu de Ripoll, revisitat. Dels inicis fins a la reobertura) 
Resums en català i anglès.

L'autor, que va viure com a periodista el tancament del museu pel mal estat de la teulada, evoca els anys vuitanta, quan l'Arxiu Museu Folklòric de Ripoll era destí habitual de les seves sortides escolars, i fa una sèrie de reflexions sobre la cultura i l'ensenyament d'aquells anys.

Al museu de Sant Pere de Ripoll / Santiago Maideu i Palomeras
Maideu i Palomeras, Santiago


En: Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès. Ripoll. 2009-2010 (2011) , p. 151-159 : il. (El Museu de Ripoll, revisitat. Dels inicis fins a la reobertura) 
Notes. Resums en català i anglès.

Rememorar les meves vivències del museu em transporta a un esquitx de la jovenesa -anys quaranta. L'entrada al museu, la barana, els seients de l'escala de cargol; recorregut per les dependències; esment de les persones que m'hi portaven, el senyor oncle mossèn Josep Maideu i el pioner senyor Tomàs Raguer; també els senyors Agustí Casanova i, més jove, l'Eudald Graells. La descripció d'atuells que m'havien cridat l'atenció i els passejos pel bucòlic diorama amb els ramats, els dibuixos; el característic treball d'uns oficis. Evocant, junt amb les armes de foc, la fantasia que potser em produïa trepitjar llocs que concorregueren els avantpassats. Els papers de notari a les golfes de l'antiga església de Sant Pere. Des de l'observatori del campanar la visió excepcional de teulades i muntanyes circumdants del Ripoll d'aleshores.

El "meu" Tomàs Raguer / Eudald Maideu i Puig
Maideu i Puig, Eudald


En: Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès. Ripoll. 2009-2010 (2011) , p. 145-149 : il. (El Museu de Ripoll, revisitat. Dels inicis fins a la reobertura) 
Resums en català i anglès.

Instantànies íntimes de la personalitat humana d'un gran etnògraf i d'un museu irrepetible, a través de le mirada d'un nen, a finals de la d'ecada dels anys quaranta del segle XX.

El Museu, el meu veí / Xavier Anton i Bofill
Anton i Bofill, Xavier


En: Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès. Ripoll. 2009-2010 (2011) , p. 131-144 : il. (El Museu de Ripoll, revisitat. Dels inicis fins a la reobertura) 
Resums en català i anglès.

Fonamentant-se en la coincidència de dates i de llocs de naixement entre l'Arxiu Museu i l'autor, es relaten les circumstàncies que propiciaren la primera relació i diversos esdeveniments que, a la vila de Ripoll i durant els primers anys de la vida de tots dos, varen escaure's en el seu entorn. Més tard, ja de gran, l'autor seguí interessat per aquell veí de la seva infància i, tot i que sense intervenir-hi, volgué estar al corrent de les vicissituds de la trajectòria de l'entitat i de les dels homes que s'esforçaren a convertir-la en la realitat que avui enorgulleix tots els que estimen la vila.

Apunt biogràfic de Tomàs Raguer i Fossas / Agustí Dalmau i Font
Dalmau i Font, Agustí


En: Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès. Ripoll. 2009-2010 (2011) , p. 125-130 : il. (El Museu de Ripoll, revisitat. Dels inicis fins a la reobertura) 
Resums en català i anglès.

El nom d'una escola pública i d'una plaça ens serveixen per recordar un ripollès il·lustre amb lletres majúscules, Tomàs Raguer i Fossas. Més enllà de ser l'ànima de l'Arxiu Museu de Sant Pere, actual Museu Etnogràfic, i del seu vessant com a historiador, arxiver, excursionista i farmacèutic, podríem qualificar Raguer d'una persona polièdrica -un tot terreny, en terminologia actual- atès que el trobem implicat o vinculat a un munt d'activitats culturals, polítiques, religioses, etc., de la vila de Ripoll.

El Museu Etnogràfic de Ripoll : noves perspectives / Roser Vilardell i Arévalo
Vilardell i Arévalo, Roser


En: Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès. Ripoll. 2009-2010 (2011) , p. 115-124 : il. (El Museu de Ripoll, revisitat. Dels inicis fins a la reobertura) 
Resums en català i anglès.

Després de complir setanta anys d'història, el Museu Etnogràfic de Ripoll va haver de tancar les portes a causa, entre altres deficiències, del mal estat de la teulada de les golfes de l'antiga església de Sant Pere, on es trobava des de la seva inauguració el 1929. El dia de Tots Sants de l'any 2000, el museu que tots recordem començava una nova etapa, que duraria deu anys i que l'havia de convertir en una institució moderna al servei dels interessos culturals i turístics de la nostra societat. L'aparició d'una part de muralla de la vila a l'interior de l'edifici on s'havia de reubicar distorsionà el projecte ja existent. S'intentà reformar-lo, es realitzaren un seguit de consultes i finalment es va decidir plantejar-ne un altre que s'adaptés a les noves característiques dels espais. El projecte definitiu, igual com l'anterior, tingué com a principals objectius crear una institució viva, activa i capaç de seguir les directrius de la museografia actual, sense oblidar, però, els seus orígens, la seva trajectòria, els seus fundadors i les seves col·leccions. El resultat és un museu ben dotat, que pot conservar, restaurar, difondre i documentar el seu fons i que, des d'unes renovades perspectives, aconsegueix evocar també les seves més de vuit dècades d'història viva.

La crisi del Museu Etnogràfic de Ripoll de 1989-2000 a la premsa / Antoni Llagostera Fernández
Llagostera i Fernández, Antoni


En: Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès. Ripoll. 2009-2010 (2011) , p. 107-113 : il. (El Museu de Ripoll, revisitat. Dels inicis fins a la reobertura) 
Notes. Resums en català i anglès.

Repàs valoratiu, tant de les informacions periodístiques com dels articles d'opinió, de com va aparèixer a la premsa de l'època la crisi desfermada a la direcció de l'Arxiu Museu de Sant Pere de Ripoll, que va començar a manifestar-se públicament a començaments de febrer de 1991. El cobriment informatiu valorat arriba fins al novembre de 2000 quan per causes de seguretat es va tancar provisionalment.

El museu, la vila, el Bisbat i l'Ajuntament / Pere Jordi Piella i Vilaregut ; Florenci Crivillé i Estragués
Piella i Vilaregut, Pere Jordi


En: Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès. Ripoll. 2009-2010 (2011) , p. 77-93 : il. (El Museu de Ripoll, revisitat. Dels inicis fins a la reobertura) 
Referències citades. Resums en català i anglès.

L'Arxiu Museu Folklòric de Sant Pere de Ripoll, inaugurat l'any 1929, va ser obra d'un conjunt de ripollesos que, sota l'ideari de la revista Scriptorium i al voltant del senyor Tomàs Raguer, volien preservar un notable patrimoni cultural. La propietat dels fons es trobava envoltada per la indefinició. El Bisbat de Vic creia que els fons eren seus, en haver permès que el museu utilitzés les golfes de l'església de Sant Pere. Els ripollesos estaven convençuts que les col·leccions eren de la vila, atès que la seva consecució i manteniment havien estat possibles gràcies a l'esforç, la dedicació i les aportacions privades i públiques dels vilatans i de l'Ajuntament. La gestió del museu, però, va fer-se gairebé sempre amb total autonomia. Aquest statu quo es mantingué al llarg del temps. L'any 1988, amb el canvi de rector de la Parròquia de Santa Maria, el nou titular va voler fer prevaler les tesis del Bisbat, desautoritzant la gestió del senyor Eudald Graells, director en aquell moment. Els enfrontaments entre el rector i el director varen portar que, l'any 1991, el senyor Graells i la majoria de membres del patronat del museu demanessin la intervenció.

Rossend Serra i Pagès i la recerca científica del folklore a Catalunya : el cançoner tradicional català i el Cançoner del Ripollès / Maria Antònia Juan i Nebot
Juan i Nebot, M. Antònia


En: Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès. Ripoll. 2009-2010 (2011) , p. 55-76 : il. (El Museu de Ripoll, revisitat. Dels inicis fins a la reobertura) 
Notes i bibliografia. Resums en català i anglès.

La imatge que ens ha arribat d'en Serra i Pagès, a través dels seus propis escrits i de la relació epistolar que va mantenir amb els seus contemporanis, és la d'un home de fort temperament i engrescador en la feina. L'habilitat que tenia per exposar el seu pensament va despertar forts sentiments d'admiració entre totes aquelles persones que anaven seguint, puntualment, l'evolució del seu treball a través d'articles, cursos i conferències. Si la recuperació de la llegenda del Comte l'Arnau va ser l'obra personal en la qual va treballar amb major intensitat i de manera continuada durant tota la seva vida, la recerca del cançoner popular català va ser, probablement, l'objectiu més monumental que va arribar a proposar i a generar. En principi, va aconseguir que aquell cançoner general comencés a ser una realitat com a mínim en dues comarques: el Ripollès, que és la que ens ocupa, i el Bages, on Blai Padró i Joaquim Pecanins anaren publicant en la "Cançonística Popular Comarcana", germen del que després coneixeríem com l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya.

Ripoll : etnografia i atemporalitat / Eliseu Carbonell Camós ; Sophia Vackimes Serret
Carbonell i Camós, Eliseu


En: Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès. Ripoll. 2009-2010 (2011) , p. 39-54 : il. (El Museu de Ripoll, revisitat. Dels inicis fins a la reobertura) 
Referències citades. Resums en català i anglès.

La nova presentació del Museu Etnogràfic de Ripoll (MER) conserva les virtuts i característiques essencials de la museografia antiga que va haver de tancar fa deu anys a causa del mal estat de l'edifici on s'ubicava. El tancament propiciava un replantejament radical de la museografia, cosa que es va fer prenent la vivència "Temps al Ripollès" com a fil argumental. Aquesta, però, va haver de ser modificada per imperatius patrimonials: l'aparició d'un fragment de muralla. Això va suposar tornar a replantejar de cap i de nou tot el projecte, cosa que es va dur a terme des del propi MER. El resultat conserva la bellesa de "l'apilonament de tresors perduts" que Lévi-Strauss observava al Museu d'Història Natural de Nova York, uns tresors perduts en el temps. El procés que ha viscut el MER en aquesta darrera dècada i el resultat obtingut posa de manifest una paradoxa que ens permet reflexionar sobre la museografia etnogràfica: com un museu d'etnografia -un museu que per la disciplina en la qual s'ubica hauria de tenir la precisió del detall etnogràfic com a leitmotiv, la precisió i densitat del realisme etnogràfic econòmic, social, polític i, sobretot, històric-, al final agrada al públic i el fascina justament per tot el contrari: la atemporalitat, la imprecisió, l'evocació d'un passat imaginat. En aquest article pretenem situar el MER en relació amb els debats generals sobre el tractament dels objectes en els museus d'etnografia, la importància particular d'aquest museu a Catalunya i més concretament als Pirineus, i finalment aportar una reflexió sobre el perquè del seu èxit, la força d'una museografia de la atemporalitat que es resisteix als discursos i pràctiques d'una disciplina acadèmica.

Del folklore literari a l'etnografia : orígens i continuïtats del Museu Etnogràfic de Ripoll / Oriol Beltran Costa ; Jordi Mascarella i Rovira
Beltran Costa, Oriol


En: Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès. Ripoll. 2009-2010 (2011) , p. 251-274 : il. (El Museu de Ripoll, revisitat. Dels inicis fins a la reobertura) 
Notes. Resums en català i anglès.

El Museu Etnogràfic de Ripoll va protagonitzar un canvi de concepció que té una gran transcendència en l'estudi de les formes de vida populars a Catalunya. La tasca dels seus promotors no es limita a recollir tradicions orals per difondre-les en publicacions locals, sinó que materialitza per primer cop l'interès per la museografia etnogràfica, reflectint el trànsit del folklore a l'etnografia. Més enllà d'identificar el valor testimonial i evocatiu que tenen els objectes materials, el museu mostra un esforç per sistematitzar els seus treballs i explora la presentació contextual de les peces a través de recursos expositius innovadors. Si pretén donar continuïtat a aquesta tasca pionera, el nou Museu Etnogràfic també haurà de saber respondre, com van fer els impulsors de l'entitat en el seu moment, a les necessitats i els reptes que ens plantegen uns temps que són, com aquells, convulsos i incerts.